EL MITE DE LA CAVERNA

El mite de la caverna és una al·legoria o diàleg que trobem en el VII llibre de “La República”, una de les obres més importants de Plató. El que ens vol representar l’autor amb aquest escrit és la posició de l’home en vers el coneixement, fent referència als dos mons en els que es pot dividir el saber: el sensible (el que percebem) i l'intel·ligible (el coneixement i la raó).

 

Nosaltres hem volgut representar els dos mons, anant del dels sentits al del coneixement, ja que no només ens podem refiar dels sentits ni tampoc només del coneixement

Són dos mons complementaris per poder arribar a algun tipus de realitat, sense els sentits no podem arribar a adquirir una imatge de qualsevol cosa des del nostre punt de vista, però sense el coneixement no podrem fer mai una crítica personal i objectiva sobre allò que veiem. Plató, possiblement, volia usar els dos mons per tal de poder trobar una idea del bé, ja que com podem veure en el mite, en el món sensible (la caverna) la idea del bé és representada per un foc, mentre que en el món intel·ligible (l'exterior) és representada pel sol. Amb aquesta comparativa és amb la que ens adonem que els dos mons junts aporten més saviesa a l'home, i per tant, segurament, també tindrà una idea del bé més bona que aquell que només es queda amb un dels dos mons.

Les persones que viuen dins de la caverna, viuen en un món irreal, en un món d’ombres, en el qual, al sortir de la caverna, els hi fan mal els ulls, ja que mai els han fet servir, això mateix és el que li passa al Neo a la pel·lícula quan pren la pastilla vermella que Morfeo li ha ofert. Quan Neo pren la pastilla comença a veure Màtrix com a un programa i no com al món real.  

A Màtrix el protagonista es diu “senyor Anderson”, en canvi, al món real, és diu Neo, que vol dir nou, jove.

La pel·lícula també fa referències al món de les idees i al món sensible.

En el principi Neo pateix una sèrie de somnis reveladors en els quals aquests demostren el que Neo ja sabia només néixer, és a dir, en el moment de néixer ja posseeix el coneixement d’una realitat paral·lela que poc a poc anirà desenvolupant.